Primera albergínia

Aprofitant el cangur familiar, i la fresqueta deixada per la pluja (teòricament, doncs va tornar a sortir el sol, i renoi com calentava!!) aprofito per anar al tros dijous a les set del vespre, sense calorada.

Dos petites pluges d'estiu els darrers dies fan que les parades tinguin herba i toqui netejar, per sort, és fàcil en esforç, tot i que costós en temps, doncs n'ha sortit bastanta.

El tros està cofoi, amb les seves canyes, i les seves parades:

Panoràmica del tros.

 Tot i les herbes, i el relatiu poc temps, ha estat profitós, com gairebé sempre ;-)

Treure herbes ha estat el principal i el que m'ha portat més temps, després netejar de xupons les tomaqueres i entutorar-les, i repassar les mongeteres per veure si les podia ajudar a trobar la canya.

Després gaudir de com van creixent les plantes, i veient que hi havia molt insecte volador (mosca blanca o no, a saber), he aprofitat per ruixar amb el bullit de tomaquera i sabó, sobretot mongetes i tomaqueres, però també pebroteres, albergínies, enciams i cogombreres. Finalment com sempre, recollir alguna coseta... que comença a fer goig.

Les tomaqueres, tot i que seguim tenint el problema amb les flors que cauen, comencen a estar carregats de tomàquets que només esperen banyar-se amb sol

 Les mates de melons comencen la seva expansió, poquet a poquet al principi, però com ens descuidem envaïran els veïns.

Melons, a veure si aquest any tenim més sort

Els espinacs i les cols de Brusel·les que ens pensàvem que no sortien (també degut al problema del reg)  ja treuen el cap, en breu podrem posar espinacs a les amanides.

Cols de Brusel·les

Espinacs

 Em sorprenen les albergínies, doncs les dues plantes que tenen fruit (la resta de moment flor), els tenen tots concentrats a la part baixa, tot i que creixen sense problemes.

Concentració d'albergínies

 Els pebrots vermells ja surten, i agafen el to, però a diferència de l'any passat, no esperarem a que madurin a la planta, sinó que collirem abans i que madurin a casa, que si no en els trobavem madurs... però a terra i podrits.

Agafant coloret...

 La carbassera ja comença a sortir de la parada per envaïr espais adjacents, mirarem de dirigir-la pq no molesti, però pugui créixer tant com vulgui.

Mala foto, però carbassera maca

 Els espàrrecs van fent, xino xano, creixent, a veure com es la transició de planta a fruit, tot i que tocarà esperar un any.

Mata d'espàrrecs

 A les carbassoneres els hi ha costat un munt reeixir, les dues primeres tongades van ser massacrades per alguns insectes/bitxos), però a la tercera va la vençuda i aquí les tenim, potser massa juntes, però en la desesperació ja no miràvem marcs de sembra.

Carbassoneres

 I al final les darreres adquisicions, Col-i-flor, verda i blanca, per anar preparant el post-estiu, és a dir, per collir a setembre, a veure si aquest any no hem d'esperar al gener per menjar-ne.

Col-i-flor

I com sempre que puc, foto finish de la collita diària:
Enciam, pebrot vermell, pebrots verds, pebrots del padró, cogombres, albergínia, mongetes, 4 tomàquets i maduixes. També hi havia pastanaga, però encara ens en queda a casa ;-)